Sovint parlem en aquest apartat informatiu del “Web d’Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades”, del mal que fan els pesticides a les nostres abelles en general, i en especial a la espècie d’abella de la que mes ressò en donem, per el seu interès en el sector apícola, la pol·linització, i també l’alimentació i salut que aporten a la població. Clar, estem parlant de la “apis mel·lífera”, es a dir de l’abella de la mel.
Però també cal remarcar que l’acumulació de pesticides no solament perjudica a les abelles i altres insectes del nostre habitat. Un article d’Antonio Cerrillo publicat a “La Vanguardia” ens informa de que essers del mon animal mes minoritaris i alguns d’ells en perill d’extinció, com el “milà negre”, l’àliga calçada o la “cigonya blanca” també pateixen l’atac de pesticides tant nocius com el DDT. I d’altres que una vegada analitzats els seus ous, es va detectar que tenien alts nivells de DDE, el metabòlit mes persistent del DDT.
Cal remarcar com indica l’estudi, que no s’analitzen exemplars vius, donat que al tractar-se d’espècies protegides no es sacrifiquen per ser analitzades.
Per una informació molt complerta a mes de detallada veure el link:
